La muntanya russa de l’emprenedor

montaña rusa

Tot emprenedor està condemnat a patir alts i baixos emocionals: parlem de la temuda muntanya russa, una teoria que alerta a tot empresari que, només en unes hores, pot passar de l’èxit a la fatalitat… o viceversa.
Encara que no hi ha una explicació científica que confirmi la seva existència, l’experiència de milers d’emprenedors sí mostra l’aparició de vaivens emocionals que cal saber gestionar.
En concret, el coach Cameron Herold va explicar les diferents etapes per les quals passen els joves empresaris. La primera d’elles és la que va batejar com a “optimisme desinformat”, que arriba quan aconsegueix la primera ronda de finançament per activar el seu projecte.
Per Herold, no hi ha motius suficients com per deixar-se portar per l’eufòria: en aquesta fase només hi ha un projecte en paper, unes previsions que han de convertir-se en realitat. Per això, recomana no aventurar-se a prendre decisions fonamentals motivades per la il·lusió del moment.
La segona fase és el “pessimisme informat”, quan les primeres xifres del negoci no responen a les expectatives. Es tracta, doncs, d’una etapa en la qual la frustració no té lloc: és l’hora de canviar l’hora de ruta inicial per corregir tot allò que no funciona com esperava.
El següent moment crític ve de l’anomenada “crisi del sentit”. Els dubtes sobre el projecte i el sentit que té s’apoderen de l’emprenedor. Davant aquest escenari, es recomana demanar ajuda a treballadors i inversors per buscar una solució. La por i una actitud individualista són els pitjors consellers en aquesta etapa.
Finalment, i després de sobreviure als vaivens anteriors, arriba una etapa dolça: l’”optimisme informat”. Segons Herold, injecta energia a l’emprenedor i es converteix al moment més adequat per reforçar l’equip i l’estratègia.
En tot moment és recomanable estar prop de persones afins i de la xarxa de col·laboradors. Tots ells ajudaran a l’emprenedor a superar els sots emocionals. “Diuen que si vols anar ràpid, camina solament, però si vols arribar lluny, camina acompanyat”, afegeix el psicopedagog Francesc Balagué.